Archive for January, 2012

Fare Soldi – Disco Durello

Els examens acaben, les ganes de festa aumenten, i desde 45express fiquem una cançò de divendres un dimarts. LOCURA! 😛

Fare Soldi – Disco Durello 

Aquesta és la primera de les 12 joyes que al final d’any tindrem de Fare Soldi, ja que s’ha compromés a donar-nos una petita alegria cada final de mes via soundcloud.

Advertisements

Diumenge a Altea – What a great day!

Amics!!!!!! Mireu quin diumenge fa a Altea!!! Açò és espectacular!!!

Després del top dels  5 temes del 2011, comencem aquest 2012 amb mooltes ganes. Ganes de proposar nous estils, d’obrir la ment un poquet… Bossa, Downtempo, nujazz, Funk… Proposeu sense por! Vos deixe amb el que m’he despertat hui… Disfruteu del Dia! 😛

Flamingo Star – What A Great Day 

Flamingo Star – Smoothpipe 

i per a la vesprada…

Visti & Meyland – Something In The Way (Original Mix) 


2011 en 5 cançons

Fa uns dies publicàrem la llista de les cançons més visitades al nostre blog. Així i tot, no ens cansem de recordar un 2011 que, en el terreny musical, ha estat molt profitós. En aquest nou repàs us presentem una llista curta amb els 5 temes que per nosaltres han marcat el 2011, el que es podria considerar com el Top 5 de singles de l’any segons 45 Express.

 

5. Houdini (Foster the People)

De totes les cançons incloses al seu àlbum de debut Torches, Houdini és la més rodona. Ho és per les contundents percussions que marquen la base, ho és pels seus cors, pels falsets però sobretot per la maranya de sintetitzadors que conformen les seves melodies. Un tema que va de menys a més i que costa treure’s del cap

 

 

 

4. What the water gave me (Florence + The Machine)

Que Florence Welch i els seus The Machine són terriblement capaços de crear autèntiques bombes de rellotgeria en forma de música és un fet que va quedar demostrat amb Rabbit Heart o You’ve got the love. Al seu segon disc no ens han volgut deixar amb les ganes de més i s’han tret de la xistera aquesta meravella. Potser l’atractiu de What the water gave me recau en la seva immediatesa, sobre tot si la comparem amb els altres temes inclosos a Ceremonials. La presència encertadíssima dels orgres Hammond i les guitarres elèctriques acompanyant la incansable arpa de Tom Monger creen una base “terrenal” dins un disc que sembla d’altres altures. El crescendo i la increïble veu de Florence fan la resta. Per cert, prova d’agudesa visual: sabríeu reconéixer els mítics estudis on està gravat el vídeo abans de que Florence ho desvetlli al final?

 

 

 

3. I follow rivers (Lykke Li)

I follow rivers és la cançó amb majúscules dins la genial obra de la sueca Lykke Li, Wounded rhymes. Sura en un mar de raresa, d’ambient asfixiant fins a la irrupció sorpresiva de la tornada, que sembla inclús donar altres aires a la cançó. El premi per a la cançó no és per ser un “temaso” pròpiament dit, sinó en reconeixement a la grandíssima creativitat d’aquesta jove artista, reflectida en aquest preciós tall.

 

 

 

Us pensàveu que us deixaríem així? I follow rivers també és un “temaso”, sols que vist des d’una perspectiva diferent. Això degué pensar The Magician quan va fer aquest remix. Noteu que el remix és clavat, però amb la presència d’un piano marcant acords i una base nova que el vesteixen de nit i el fan apte de ser punxat en qualsevol pista. Atents a la crescuda final!

 

 

2. How deep is your love? (The Rapture)

Si encara sona en el vostre cap el piano del tema anterior us vindrà de meravella per enllaçar amb el que inicia aquest himne del 2011. El ritme simulant les palmes, els sintetitzadors que es van incorporant, fins a un pont on amb la incorporació del saxo es van barrejant els diferents motius del tema en un final que resulta trepidant. I es que si alguna cosa ha tingut aquest any, han estat finals taquicàrdics amb saxos. Us deixem aquí l’enllaç de 45 Express on us vam introduir el tema.

 

 

1. Midnight city (M83)

Si bé sempre s’ha dit que triar el número 1 d’una llista és difícil, en aquesta no ho ha estat gens. Podríem dir que la meravella creada per Anthony Gonzalez ha guanyat per golejada a la resta de cançons del 2011, i no precissament perquè les altres no siguin bones. Si no l’escoltàrem en so digital, segurament pensaríem que es un d’aquells temes que sonaven a les discoteques fa 25 anys, entre l’Hymn d’Ultravox i el Bizarre love triangle de New Order. I es que Midnight city no es altra cosa que un brillant homenatge als hits dels 80, però amb un millor sabor de boca. No falta el toc hortera amb aquells estranys crits que inicien la cançó i l’acompanyen quasi en la seva totalitat, ni tampoc aquelles bases que sonen a llauna. No obstant, lluny de ser un simple himne hortera, Midnight city incorpora a aquests tòpics altres detalls que al record dels 80 quedaren tapats per les muscleres i l’extravagància, i la transformen en un hit incontestable. En primer lloc les harmonies dels teclats (obviament analògics) que creen una mena de cinta transportadora per on després caminarà el gros de la cançó caracteritzat per una maranya de sintetitzadors i efectes que creen l’atmosfera perfecta per acompanyar la veu que canta waiting in a car, waiting for a ride in the dark en un crescendo final que posa els péls de punta. Per si encara no hi havia prou, Gonzalez tanca la seva obra mestra amb un solo trepidant de saxo (com ja havíem dit, l’any dels grans finals amb saxo) que corona el tema i ens obliga una i altra vegada a tornar a polsar el play. Senzillament i sense cap mena de dubte per nosaltres, l’himne amb majúscules d’aquest 2011. Gaudiu-lo