Passion Pit – Com mirar a la cara a la música comercial

A 45 Express ens encanten els Passion Pit. No és el primer post que fem d’ells i de la seva genial carrera amb un EP i un grandíssim disc en poc més de dos anys. No obstant si avui ens fixem ens el de Massachussetts és per una segona vessant dins el seu pas pel panorama de la música electropop.

A part de fer grans discos, els nord-americans ens tenen acostumats a remesclar temes de renom dins el panorama alternatiu de tal manera que costaria reconéixer-los. I és que si fas un remix, perquè no fer més feina de la normal i crear un tema quasi nou? Gràcies a la seva excepcional capacitat de crear noves melodies amb els seus sintetitzadors, hem descobert visions totalment diferents del Alligator de Tegan and Sara, l’Undercover Martyn de Two Door Cinema Club, o el This too shall pass dels OK Go.

Estem tristament acostumats a que cantants o grups d’índole comercial versionen grans temes de música alternativa i acaben destrossant-los, com passà l’any passat amb Shakira i l’Islands de The XX. Passion Pit ens conviden a “venjar-nos” fent remixos de temes “superventas” dels artistes comercials de més renom. Amb la seva particular costum de canviar completament un tema per remesclar-lo, el resultat obtingut són temes quasi nous, que segurament no agradarien en excés al mainstream, però que a nosaltres ens pot ajudar a mirar a la cara a la música comercial.

Així us presentem tres versions de temes molt coneguts i molt sonats a tot arreu, però vistos d’una manera totalment diferent. Com ara el Grenade de Bruno Mars (amb uns arranjaments electrònics impressionants que eliminen o suavitzen l’excessiu “sucre” de l’original), el Telephone de Lady Gaga i Beyoncé (convertit en un trencapistes d’altes hores de la matinada) o el California Gurls de Katy Perry (on posats a canviar, s’ha eliminat la veu de Katy, i canta Michael Angelakos, la veu líder del grup)

Tot i que us avise que a Youtube teniu una versió “accelerada” del remix, si voleu l’original, està a Spotify