Depeche Mode – El silenci més sorollós


Normalment la pèrduda del cantant, compositor principal i líder suposa per a un grup una gran crisi, que se sol traduir en discos de qualitat inferior, en intents poc fructuosos per tirar endavant, i en el pitjors casos en la mort o disolució de la formació. Quan al 1981, Vince Clarke, líder i compositor principal abandonava Depeche Mode, just després d’haver finalitzat la seva primera gira, no foren pocs els que vaticinaren la fi o al menys un tall en la continuitat de la banda britànica. En aquell moment, la notícia de que la banda seguiria endavant, però en aquest cas comandada per un jove Martin Gore, sonava per a la premsa com un canvi que fa un entrenador de futbol quan la seva estrella es lesiona. Durant els 9 anys següents, quedà patent que les previsions eren errònies, i que Gore era capaç de tirar endavant amb el grup sense cap problema. No obstant, fou en aquell primer any de la dècada dels 90 quan esborraria qualsevol record o ombra que Vince Clarke podia haver deixat.

Quan el setè àlbum de la banda d’Essex sortí a la llum amb el nom de Violator, ningú podria imaginar la repercusió que aquell disc tindria, no sols quant a volum de vendes, si no en l’evolució de la música electrònica dels 90 que acabaven de començar. D’aquell meravellòs àlbum sorgí un dels himnes més corejats de la història de la música: Enjoy the silence. El tema pot semblar senzill, de fet no ha de ser molt complicat escriure un himne al silenci, pensaran alguns. Però la realitat es que aquelles notes de guitarra, els cors de la tornada, i els evocadors sintetizadors del final de la cançò posen els pels de punta al més pintat. I què dir quan un escolta (i veu) la interpretació que Depeche Mode feren d’aquest tema al 2006 al festival Rock Am Ring, davant una multitud que quasi es perd per l’horitzó, on inclús s’atreveixen a fer una variació del ritme del tema… senzillament brillant.

Amb raó, després d’escoltar aquest disc, un periodista musical digué “Els grans grups solen tenir un gran compositor, Depeche Mode en tenien dos”

Bona prova de la petjada històrica que Enjoy the silence ha deixat generació rere generació en aquestos vint anys, és la quantitat de versions que grups d’arreu del món i de gèneres tan dispars com la música d’orquestra, el country, el folk, el Nu-metal, el punk rock, l’indie pop o la música house més comercial, han fet d’aquest tema. Hem creat una llista a Spotify amb una petita mostra d’alguns d’ells. Gaudiu-la

Mil formes de cantar al silenci

3 responses

  1. M’encanta “Enjoy the silence”, i m’alegra molt comprovar que heu inclós la versió de Lacuna Coil! Eixa versió és la meua adolescència en estat pur, quins records : D

    6 March 2011 at 3:35 pm

  2. JOderr, i damunt la versió de Nada Surf l’escoltí jo en directe en el SOS!! com mola esta llista

    6 March 2011 at 3:41 pm

  3. carganera (cagarnera a la marina alta)

    fotre, m’heu fet recordar-me amb el meu (seu) primer disc de depeche mode baix del braç, el disgust dels fans cuan vince va formar yazoo, com començaven a reviscolar al “a broken frame” i la confirmació de Martin L. al “construccion time again”. també un viatge amb el “autobus cibernetico de la cadena ser” a València a vorer-los en directe.
    gracietes.

    31 January 2012 at 6:40 pm

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s