Archive for March, 2011

T.T – Party Girl (John Talabot Friendly Edit)

Cooooooomencem el dia amb la synthy edition que John Talabot ha fet del tema Party Girl del TT. Quiiines ganes de ballarrrr!!! 😛

Advertisements

Das Pop – The Game

Acaba d’estrenar-se el nou vídeo de Das Pop dirigit per Will Sweeney del seu gran single The Game. El tema i el vídeo s’ajusten a la perfecció, i al final et quedes amb ganes de més…

Escolteu el tema ací si voleu, però vos recomane que mireu el vídeo, com ja dic, és una pasada… (vos redirecciona a Youtube)

 

Avore que vos pareix a vosatres…


Miles Kane – Rearrange (Skreamix)

El tema peeerfecte per a començar aquesta setmana podria ser lo úúúúúltim de Skream! remixant a Miles Kane! És realment geeeeenial…! 🙂


Club Flamingo – Nobody

Mozzarella Recordings ens porta aquest nou release, el primer Ep de Club Flamingo. El tema s’anomena Nobody, porta molt de French touch i pianos noventers que vos ficaran a tooope enseeguideta… No em digueu que açò no ve de perles per a aquest maaatinet de bon soolet!?!?

La llista de remixes té a Scuola Furano i a Gabriell entre altres. Aquest últim és la nova joya emergent del movimient house italià, vos parlaré d’ell molt prompte. Aaaa disfrutar del diaaa! 😛

Aaací el Ep Cooompleteeeet!


Kakkmaddafakka – Restless

El grup norueg Kakkmaddafakka acaba de presentar el seu nou disc, Hest, ….indie pop, molt groovy i ballable. Restless és el primer single i ha estat produït per Erlend Øye. Ací vos deixe el divertit vídeo que han fet per al tema, dirigit per Mario Urban.

Paaaaaasseeeu booon fiiiiindeeeeee!!! 😛

Seguiu-los al seu Facebook!


Depeche Mode – El silenci més sorollós

Normalment la pèrduda del cantant, compositor principal i líder suposa per a un grup una gran crisi, que se sol traduir en discos de qualitat inferior, en intents poc fructuosos per tirar endavant, i en el pitjors casos en la mort o disolució de la formació. Quan al 1981, Vince Clarke, líder i compositor principal abandonava Depeche Mode, just després d’haver finalitzat la seva primera gira, no foren pocs els que vaticinaren la fi o al menys un tall en la continuitat de la banda britànica. En aquell moment, la notícia de que la banda seguiria endavant, però en aquest cas comandada per un jove Martin Gore, sonava per a la premsa com un canvi que fa un entrenador de futbol quan la seva estrella es lesiona. Durant els 9 anys següents, quedà patent que les previsions eren errònies, i que Gore era capaç de tirar endavant amb el grup sense cap problema. No obstant, fou en aquell primer any de la dècada dels 90 quan esborraria qualsevol record o ombra que Vince Clarke podia haver deixat.

Quan el setè àlbum de la banda d’Essex sortí a la llum amb el nom de Violator, ningú podria imaginar la repercusió que aquell disc tindria, no sols quant a volum de vendes, si no en l’evolució de la música electrònica dels 90 que acabaven de començar. D’aquell meravellòs àlbum sorgí un dels himnes més corejats de la història de la música: Enjoy the silence. El tema pot semblar senzill, de fet no ha de ser molt complicat escriure un himne al silenci, pensaran alguns. Però la realitat es que aquelles notes de guitarra, els cors de la tornada, i els evocadors sintetizadors del final de la cançò posen els pels de punta al més pintat. I què dir quan un escolta (i veu) la interpretació que Depeche Mode feren d’aquest tema al 2006 al festival Rock Am Ring, davant una multitud que quasi es perd per l’horitzó, on inclús s’atreveixen a fer una variació del ritme del tema… senzillament brillant.

Amb raó, després d’escoltar aquest disc, un periodista musical digué “Els grans grups solen tenir un gran compositor, Depeche Mode en tenien dos”

Bona prova de la petjada històrica que Enjoy the silence ha deixat generació rere generació en aquestos vint anys, és la quantitat de versions que grups d’arreu del món i de gèneres tan dispars com la música d’orquestra, el country, el folk, el Nu-metal, el punk rock, l’indie pop o la música house més comercial, han fet d’aquest tema. Hem creat una llista a Spotify amb una petita mostra d’alguns d’ells. Gaudiu-la

Mil formes de cantar al silenci


Teddiedrum – Miami

Nooooooou grup seenyors!!! Teddiedrum el formen Jason Dousselaere and Dijf Sanders són de Gant i a mi m’han enamorat! Fa dos dies van passar per Studio Brussel per tocar el seu primer single, Miami. Com voreu, seguim amb els sintes i sons pop dels 80′.

Ho fan realment bé… 😀

Seguiu-los al seu Myspace | Twitter | Facebook