The Beatles – Quan un single deixa de ser un “senzill”


I avui inicio la meva participació a 45 Express, un projecte vinculat i agermanat amb 45 Revolucions i al qual no m’he pogut negar a participar. Si bé la tasca que el meu company Carlos ha tingut durant aquest temps en aquest blog és tractar d’introduir novetats i rareses de la música alternativa, jo vull afegir una nova categoria. Es tractarà de rememorar moments històrics i mítics de la música moderna, per omplir les nostres oïdes de nostàlgia i perquè no, descobrir petites curiositats

I començarem aquesta secció parlant de la que de ben segur es la banda més gran de totes, i estem parlant com no de The Beatles. D’ells s’han contat milers d’històries i s’ha parlat de cadascuna de les etapes de la seva història. Pero avui ens centrarem en un petit instant de tots aquells anys, concretament en l’any 1967. Ens trobem en el que potser és el moment més brillant i creatiu de la història de la mítica banda britànica, que havia llençat l’any anterior l’àlbum Revolver (1966), on es trobaven cançons mítiques com Eleanor Rigby o Tomorrow never knows. The Beatles es trobaven als estudis EMI gravant l’obra mestra que acabaria per consagrar-los com la banda més mítica de tots els temps: Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band. No osbtant, abans del llançament d’aquell mític LP, i per respondre a les pressions de la discogràfica Capitol Records, el grup decidiria llençar un doble single amb dues cançons de les que havien gravat per al nou disc. Ningú podria imaginar que aquell single, llençat al públic com qui dona un poc de menjar al gos perquè no moleste, es convertiria en un dels senzills més grans de la història.

Aquelles dues cançons, van ser lligades a consciencia, i és que malgrat que no són semblants en estructura ni ritme musical. Strawberry Fields Forever i Penny Lane, seguien la vessant psicodèlica en la qual el grup britànic s’havia endinsat amb Revolver (1966) i, sobretot, compartien la nostàlgia dels records infantils dels seus compositors. Per molt que per evitar conflictes, la gran majoria de les cançons de The Beatles estiguin signades per Lennon i McCartney, molts crítics i grans entesos en el món de la música han pogut determinar que mai els dos composaren cap cançó junts, i que l’autoria d’aquestos temes pertanyia en gran part a un, o a altre.

En el cas d’aquestos singles és molt fàcil saber qui és el que composà cada cançó. Strawberry Fields Forever és de John Lennon i Penny Lane de Paul McCartney. John Lennon passà la seva infantesa en un suburbi de Liverpool anomenat Woolton i acostumava a jugar amb els seus amics en el jardí que hi havia darrere d’un orfenat que tenia per nom Strawberry Field. El tema es tot un himne de la Psicodèlia Britànica dels 60, amb complicades harmonies, exòtics instruments i variacions en la velocitat de gravació.

El cas de Penny Lane és molt similar. En la lletra d’aquest tema, Paul McCartney descriu una història quotidania plena de fantasia que ocorre al carrer de Liverpool on passà la seva infància (Penny Lane). Conta la històra del barber, d’un banquer o d’un bomber que passen pel carrer, amb un to que no deixa de ser fantasiós i de vegades infantil, al que contribueix el ritme del piano, la trompeta piccolo o la flauta dolça que apareixen a diverses parts de la cançó, i que no deixen de recordar-nos que ens estem endinsant en els records d’infantesa de McCartney.

Malgrat que per a molts crítics, tant d’ara com d’aquell temps, aquest doble single comportava “una obra mestra” o va ser dels pocs de The Beatles que mai va arribar al número 1 de les llistes britàniques. Aquest fet és entés per molts, inclús pels propis components de la banda com l’arribada a un punt culminant, on el quartet de Liverpool havia començat a fer genialitats amb la música que no eren tan ben rebudes per la seva massa de públic, seria el senyal més clar que The Beatles estaven en un moment on ja res no els importava, només revolucionar la música, i així es demostrà poc mesos més tard quan sortí a la llum aquell meravellós Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band.

Però, tot i el rebuig de les llistes, el single es convertí en un mite d’unes dimensions que l’han convertit en un dels més grans de la història. Entre d’altres coses, es pot comprovar en la influència que fins avui dia, aquestos dos temes han tingut en la societat. Strawberry Fields és el nom d’un dels jardins de Central Park a New York, proper als Apartaments Dakota on John Lennon fou assassinat i on es troba el seu memorial. Penny Lane deu el seu nom a James Penny, un comerciant d’esclaus. Un projecte de la ciutat de Liverpool proposava canviar el nom a set carrers de la ciutat que feien referència a l’esclavitud, entre ells, Penny Lane. El projecte es va haver de retirar per la forta pressió social que va comportar el canvi de nom del carrer que havia inspirat a McCartney, i que va acabar de consagrar a Penny Lane com “El carrer intocable”.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s